BAVARESA DE LLIMONA

Igredients: 4 ous 4 fulls de gelatina pela ratllada de llimona 225 grs. de nata muntada 100 grs. de sucre 100 ml.de suc de llimona caramel liquid En un bol es barregen els rovells d'ou i el sucre. S'hi afegeix la pela ratllada d'una llimona.Mentre, es posa el suc de llimona en un cassó al foc.Quan estigui a punt de bullir i a fora del foc, s'hi incorporen els fulls de gelatina remullats prèviament amb aigua freda. S'aboca aquest liquid sobre els rovells i el sucre i quan s'hagi refredat una mica,s'hi barreja la nata muntada. Finalment, s'hi afegeixen les clares muntades a punt de neu. Esposa el caramel líquid en el fons d'un motllo i s'hi aboca la crema de llimona al damunt.Es deixa quallar unes quantes hores a la nevera, millor d'un dia per l'altre. Aquest postre el vaig copiar de : http://www.viscalacuina.com

SAN JUAN DE LA CRUZ

PER MOLTS ANYS

lletra de la cançó PER MOLTS ANYS

BON NADAL

FESTA BATEIG CARLA

Festa Bateig32 Reduida

Fotos puzle informatica 2012

24 Grup2012fotos informatica 2012

Conte de Terror

En un poble petit de muntanya hi aviant dos veins que per questio de terra's entaban enfrontats feia ja molt de temps, donat que aquest poble tenia pocas distraccions, el bar era on es trobaven tots per passar l'estona i en un dia festiu on de vegades es prenen unes copas de mes, es varen trobar aquests dos veins, començaren a discutir i un d'ells va agafar una navalla que portava a la butxaca i li va clavar ferin lo de mort aixi i tot en l'agonia encara va tindre temps de dir-li que que encara que fos mort el mataria, el assa-si se li va en riure a la cara i s'en va anar. Al cap de uns dias per fer mes befa del mort va escriure un cartell en el que hi deia "aqui reposa un que va dir que despres de mort em mataria", un dia a la nit va sortir cap el cementiri per poguer hi  clavar el cartell, era un dia molt fred i sensa lluna, va començar a clavar el cartell a la tomba sensa adonar-se que amb el cartell hi avia clavat la seva bufanda, al intentar aixecar se i marxar va notar que l'agafaban del coll i que com mes força feia mes s'estrangulava; finalment l'endemà al mati , els veins al passar    per davant d'el cementiri es varen trobar un home mort estrangulat amb la seva propia bufanda clavada a un cartell i a una tomba.

fotos cole

METÁFORA DE LOS TRES CANTEROS

Hace ya muchos años se estaba construyendo una catedral.Un hombre, siguiendo la costumbre más perpetuada en este país se pasó por las obras para ver como otros trabajaban. Y allí se encontró con tres maestros canteros que, cincel en mano, estaban trabajando la piedra para construir el templo.

Se acercó al primero y le pregunto qué es lo que estaba haciendo.La respuesta fué contundente y malhumorada:
-Pues es bastante evidente, ¿no? Aqui picando picando esta piedra con la solana que hace...y con la sed que yo tengo.¡Y lo que me queda aun! Por no hablar de lo que me fastidia el capataz por aqui de paseo, sin dar palo al agua.A mí tambien me gustaria ser capataz...

Al acercarse al segundo cantero, esto fue lo que le dijo sin apenas mirarle a la cara:
-Pues aqui ando haciendo lo que me han mandado. Tengo mujer y cuatro hijos,¿sabe?, así que toca obedecer para poder llevar el pan a casa.

Al acercarse al tercero, comprobó que éste trabajaba con un entusiasmo inusitado.Al hacerle la misma pregunta que a los dos anteriores, éste le respondió con satisfacción y orgullo:
-¿Que qué estoy haciendo? Acaso no lo ve caballero: UNA CATEDRAL.

                                                                                  Jose Antonio Marina

UN DIA PERDUT

Mai no ser'e feliç

si no controlo els meus sentiments,
si espatllo el meu dia a causa
d'una ratllada al cotxe
d'un mot irat a casa,
d'un error professional,
d'una cita fallida,
d'un resultat advers,
d'una carrera a la mitja,
d'una corbata torçada.

Mai no seré feliç

si soc víctima de les meves emocions,

esclau de les meves passions

o presoner d'esperances estupidas.

                                     Phil Bosmans
 

barça 5-=

EL DRAC DE LA MOLA

Corrien temps de sarraïns a Catalunya i per les terres del Vallès.Des de l'Àfrica, aquets van dur un Víbria, un tipus de drac d'allo mes ferotge, per venjar-se de les seves derrotes devant els cristians,De petita l'alimentaren, a la cova de Santa Agnès, amb bestiar, fins que va adquirir enormes dimensions. Un cop privada de menjar, la vibria es va posar recercar l'aliment per les terres de l'entorn de Sant Llorenç del Munt¨Mtadepera, Sant llorenç Savall o Castellar estaven atemorides per la presència del terrible drac que acabava amb els seus ramats, malmetia les collites i matava persones.

De nit, el monstre s'arrcerava al que avui coneixem com la Cova del Drac. Les queixes es van anar aixecant fins que van arribar a les orelles del bon comte de Barcelona Sunifred, que escoltant-les va decidir que el seu gran cavaller Spes anés cap a Sant Llorenç a liquidar la bèstia que atemoria la zona, acompanyat per un escamot d'altres cavallers.Spes va arribar al lloc  on la bèstia es trovaba, i va ser tal l'espant que va produir els cavalls que l'acompanyaven, que aquests es van precipitar per un dels cingles de la muntanya, que avui es coneix com el Cingle del Cavalls.Desprès del fracàs del cavaller, el mateix comte Sunifred, valent com era, va ser qui va anar a matar el drac, acompanyat per un seguici.

L lluita va començar quan el comte amb una branca de roure, es va acostar a la Cova i el drac s'hi abraonà.Sunifred va trencar la branca que va quedar als peus de la fera en forma de creu, veient-hi  un senyal diví.El comte, amb energies renovadas, va ferir-lo de mort al ventre amb la seva llança. El drac se'n va anar volant fins el Puig de la Creu, on va anar a caure al que avui en dia coneixem com el Sot d'en Goleres. Amb petites volades va pujar fins el cim, on els crits que feia atemorien la comarca sencera. En Sunifred i els seus homes hi arribaren i allà van rematar la fera.

INFORMÀTICA CONCÒRDIA

UNA ROSA BLANCA

Cultivo una rosa blanca
En Junio como en Enero,
para el amigo sincero.
que me da su mano franca,.

Y para el cruel que me arranca
el corazón con que vivo,
cardo ni ortiga cultivo
cultivo una rosa blanca.

            Jose Marti

LA FAGEDA D'EN JORDA

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels volts d'Olot,amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa  en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor,
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

                     Joan Maragall