dimarts, 11 de juny del 2013
dijous, 16 de maig del 2013
dijous, 14 de març del 2013
dimarts, 12 de març del 2013
dimarts, 8 de gener del 2013
CONTE BREU DE PERE CALDERS
Sabeu aquell conte oriental tan bonic, que ens parla d'un mandari, que una nit va somiar que era una papallona i l'endemà. en despertar-se, no sabia si era un mandari o una papallona.
Doncs això no és res: a darreries de l'any passat, vaig conèixer un comerciant del Port de la Selva que va somiar que era una granota i, en llevar-se, va comprovar que era realment una granota. La seva senyora, esgarrifada, el va treura del llit a cops d'escombra i de poc que no el desgracia per sempre més. Sort van tenir dels coneixements paranormals d'un farmacèutic (el nom del cual em callo a patició de l'interessat) que amb quatre passades de mans i una beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual-
Però no ha quedat bé: les nits de lluna plena, rauca. I la seva senyora, que té estudis i es molt moderna, es vol divorciar, Sembla mentida com les històries, en passar d'Orient a Occident, perden cos i poesia.
dimarts, 18 de desembre del 2012
BAVARESA DE LLIMONA
Igredients:
4 ous
4 fulls de gelatina
pela ratllada de llimona
225 grs. de nata muntada
100 grs. de sucre
100 ml.de suc de llimona
caramel liquid
En un bol es barregen els rovells d'ou i el sucre. S'hi afegeix la pela ratllada d'una
llimona.Mentre, es posa el suc de llimona en un cassó al foc.Quan estigui a punt de bullir i a fora del foc, s'hi incorporen els fulls de gelatina remullats prèviament amb aigua freda. S'aboca aquest liquid sobre els rovells i el sucre i quan s'hagi refredat una mica,s'hi barreja la nata muntada. Finalment, s'hi afegeixen les clares muntades a punt de neu.
Esposa el caramel líquid en el fons d'un motllo i s'hi aboca la crema de llimona al damunt.Es deixa quallar unes quantes hores a la nevera, millor d'un dia per l'altre.
Aquest postre el vaig copiar de : http://www.viscalacuina.com
dijous, 13 de desembre del 2012
dimarts, 4 de desembre del 2012
dimarts, 13 de novembre del 2012
dimarts, 6 de novembre del 2012
Conte de Terror
En un poble petit de muntanya hi aviant dos veins que per questio de terra's entaban enfrontats feia ja molt de temps, donat que aquest poble tenia pocas distraccions, el bar era on es trobaven tots per passar l'estona i en un dia festiu on de vegades es prenen unes copas de mes, es varen trobar aquests dos veins, començaren a discutir i un d'ells va agafar una navalla que portava a la butxaca i li va clavar ferin lo de mort aixi i tot en l'agonia encara va tindre temps de dir-li que que encara que fos mort el mataria, el assa-si se li va en riure a la cara i s'en va anar. Al cap de uns dias per fer mes befa del mort va escriure un cartell en el que hi deia "aqui reposa un que va dir que despres de mort em mataria", un dia a la nit va sortir cap el cementiri per poguer hi clavar el cartell, era un dia molt fred i sensa lluna, va començar a clavar el cartell a la tomba sensa adonar-se que amb el cartell hi avia clavat la seva bufanda, al intentar aixecar se i marxar va notar que l'agafaban del coll i que com mes força feia mes s'estrangulava; finalment l'endemà al mati , els veins al passar per davant d'el cementiri es varen trobar un home mort estrangulat amb la seva propia bufanda clavada a un cartell i a una tomba.
dimarts, 30 d’octubre del 2012
dimarts, 23 d’octubre del 2012
METÁFORA DE LOS TRES CANTEROS
Hace ya muchos años se estaba construyendo una catedral.Un hombre, siguiendo la costumbre más perpetuada en este país se pasó por las obras para ver como otros trabajaban. Y allí se encontró con tres maestros canteros que, cincel en mano, estaban trabajando la piedra para construir el templo.
Se acercó al primero y le pregunto qué es lo que estaba haciendo.La respuesta fué contundente y malhumorada:
-Pues es bastante evidente, ¿no? Aqui picando picando esta piedra con la solana que hace...y con la sed que yo tengo.¡Y lo que me queda aun! Por no hablar de lo que me fastidia el capataz por aqui de paseo, sin dar palo al agua.A mí tambien me gustaria ser capataz...
Al acercarse al segundo cantero, esto fue lo que le dijo sin apenas mirarle a la cara:
-Pues aqui ando haciendo lo que me han mandado. Tengo mujer y cuatro hijos,¿sabe?, así que toca obedecer para poder llevar el pan a casa.
Al acercarse al tercero, comprobó que éste trabajaba con un entusiasmo inusitado.Al hacerle la misma pregunta que a los dos anteriores, éste le respondió con satisfacción y orgullo:
-¿Que qué estoy haciendo? Acaso no lo ve caballero: UNA CATEDRAL.
Jose Antonio Marina
Se acercó al primero y le pregunto qué es lo que estaba haciendo.La respuesta fué contundente y malhumorada:
-Pues es bastante evidente, ¿no? Aqui picando picando esta piedra con la solana que hace...y con la sed que yo tengo.¡Y lo que me queda aun! Por no hablar de lo que me fastidia el capataz por aqui de paseo, sin dar palo al agua.A mí tambien me gustaria ser capataz...
Al acercarse al segundo cantero, esto fue lo que le dijo sin apenas mirarle a la cara:
-Pues aqui ando haciendo lo que me han mandado. Tengo mujer y cuatro hijos,¿sabe?, así que toca obedecer para poder llevar el pan a casa.
Al acercarse al tercero, comprobó que éste trabajaba con un entusiasmo inusitado.Al hacerle la misma pregunta que a los dos anteriores, éste le respondió con satisfacción y orgullo:
-¿Que qué estoy haciendo? Acaso no lo ve caballero: UNA CATEDRAL.
Jose Antonio Marina
dijous, 14 de juny del 2012
UN DIA PERDUT
Mai no ser'e feliç
si no controlo els meus sentiments,si espatllo el meu dia a causa
d'una ratllada al cotxe
d'un mot irat a casa,
d'un error professional,
d'una cita fallida,
d'un resultat advers,
d'una carrera a la mitja,
d'una corbata torçada.
Mai no seré feliç
si soc víctima de les meves emocions,
esclau de les meves passions
o presoner d'esperances estupidas.Phil Bosmans
dijous, 19 d’abril del 2012
EL DRAC DE LA MOLA
Corrien temps de sarraïns a Catalunya i per les terres del Vallès.Des de l'Àfrica, aquets van dur un Víbria, un tipus de drac d'allo mes ferotge, per venjar-se de les seves derrotes devant els cristians,De petita l'alimentaren, a la cova de Santa Agnès, amb bestiar, fins que va adquirir enormes dimensions. Un cop privada de menjar, la vibria es va posar recercar l'aliment per les terres de l'entorn de Sant Llorenç del Munt¨Mtadepera, Sant llorenç Savall o Castellar estaven atemorides per la presència del terrible drac que acabava amb els seus ramats, malmetia les collites i matava persones.
De nit, el monstre s'arrcerava al que avui coneixem com la Cova del Drac. Les queixes es van anar aixecant fins que van arribar a les orelles del bon comte de Barcelona Sunifred, que escoltant-les va decidir que el seu gran cavaller Spes anés cap a Sant Llorenç a liquidar la bèstia que atemoria la zona, acompanyat per un escamot d'altres cavallers.Spes va arribar al lloc on la bèstia es trovaba, i va ser tal l'espant que va produir els cavalls que l'acompanyaven, que aquests es van precipitar per un dels cingles de la muntanya, que avui es coneix com el Cingle del Cavalls.Desprès del fracàs del cavaller, el mateix comte Sunifred, valent com era, va ser qui va anar a matar el drac, acompanyat per un seguici.
L lluita va començar quan el comte amb una branca de roure, es va acostar a la Cova i el drac s'hi abraonà.Sunifred va trencar la branca que va quedar als peus de la fera en forma de creu, veient-hi un senyal diví.El comte, amb energies renovadas, va ferir-lo de mort al ventre amb la seva llança. El drac se'n va anar volant fins el Puig de la Creu, on va anar a caure al que avui en dia coneixem com el Sot d'en Goleres. Amb petites volades va pujar fins el cim, on els crits que feia atemorien la comarca sencera. En Sunifred i els seus homes hi arribaren i allà van rematar la fera.
De nit, el monstre s'arrcerava al que avui coneixem com la Cova del Drac. Les queixes es van anar aixecant fins que van arribar a les orelles del bon comte de Barcelona Sunifred, que escoltant-les va decidir que el seu gran cavaller Spes anés cap a Sant Llorenç a liquidar la bèstia que atemoria la zona, acompanyat per un escamot d'altres cavallers.Spes va arribar al lloc on la bèstia es trovaba, i va ser tal l'espant que va produir els cavalls que l'acompanyaven, que aquests es van precipitar per un dels cingles de la muntanya, que avui es coneix com el Cingle del Cavalls.Desprès del fracàs del cavaller, el mateix comte Sunifred, valent com era, va ser qui va anar a matar el drac, acompanyat per un seguici.
L lluita va començar quan el comte amb una branca de roure, es va acostar a la Cova i el drac s'hi abraonà.Sunifred va trencar la branca que va quedar als peus de la fera en forma de creu, veient-hi un senyal diví.El comte, amb energies renovadas, va ferir-lo de mort al ventre amb la seva llança. El drac se'n va anar volant fins el Puig de la Creu, on va anar a caure al que avui en dia coneixem com el Sot d'en Goleres. Amb petites volades va pujar fins el cim, on els crits que feia atemorien la comarca sencera. En Sunifred i els seus homes hi arribaren i allà van rematar la fera.
dimarts, 17 d’abril del 2012
dijous, 22 de març del 2012
UNA ROSA BLANCA
Cultivo una rosa blancaEn Junio como en Enero,
para el amigo sincero.
que me da su mano franca,.
Y para el cruel que me arranca
el corazón con que vivo,
cardo ni ortiga cultivo
cultivo una rosa blanca.
Jose Marti
dimarts, 20 de març del 2012
LA FAGEDA D'EN JORDA
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels volts d'Olot,amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor,
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall
Si vas pels volts d'Olot,amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor,
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall
dijous, 27 d’octubre del 2011
LA CANCIÓN DEL PUEBLO
Canta el pueblo su canción,nada la puede detener,
esta es la música del pueblo y no se deja someter.
Si al latir tu corazón oyes el eco del tambor,
es que el futuro nacerá cuando salga el sol.
¿ Te unirás a nuestra causa? ¡Ven y lucha junto a mí!
Tras la barricada hay una mañana que vivir.
Si somos esclavos o libres depende de ti.
Canta el pueblo su canción,nada la puede detener,
esta es la música del pueblo y no se deja someter.
Si al latir tu corazón oyes el eco del tambor,
es que el futuro nacerá cuando salga el sol.
Ve dispuesto acombatir, hay una lucha que ganar.
Muchos hoy van a morir.
¿Estás dispuesto a derramar
tu sangre en las calles de Francia por la libertad?
Canta el pueblo su canción, nada la puede detener,
esta es la música del pueblo y no se deja someter.
Si al latir tu corazón oyes el eco del tambor,
es que el futuro nacera cuando salga el sol.
Los Miserables
dimarts, 25 d’octubre del 2011
LA CASTANYADA AL MONTSENY
A la zona del Montseny,els últims dies del mes d'octubre es recollien les castanyes.Celebraven l'últim dia de la collita torrant castanyes alla mateix.Entre els homes i les dones que collien castanyes s'entaulava una competència per tal de trobar la castanya més grossa.
La castanya més grossa de totes era elegida reina de les castanyes.Feien un gran foc i quan tenian la feina feta tiraven la reina al caliu.Amb l'escalfor, la castanya esclatava i això marcava la fi de la feina.Llavors la colla s'asseia al voltant de la foguera i feia la castanyada.Després de menjar i beure ballaven el ball de la castanya.Si la reina l'havia trobada una dona, eren les dones les que escollien els balladors i els homes havien de pagar el vi.Si qui trobava la reina era un home les coses anaven al revés.
La castanya més grossa de totes era elegida reina de les castanyes.Feien un gran foc i quan tenian la feina feta tiraven la reina al caliu.Amb l'escalfor, la castanya esclatava i això marcava la fi de la feina.Llavors la colla s'asseia al voltant de la foguera i feia la castanyada.Després de menjar i beure ballaven el ball de la castanya.Si la reina l'havia trobada una dona, eren les dones les que escollien els balladors i els homes havien de pagar el vi.Si qui trobava la reina era un home les coses anaven al revés.
dimarts, 7 de juny del 2011
FABULA
La fábula del puerco espin
Durante la Edad de Hielo, muchos animales murieron a causa del.frio.
Los puercoespines dandose cuenta de la situación, decidieron unirse en grupos.
De esa manera se abrigarían y protegerían entre si, pero las espinas de cada uno
herían a los compañeros más cercanos, los que justo ofrecian mas calor. Por lo
tanto decidieron alejarse unos de otros y empezaron a morir congelados.
Así que tuvieron que hacer una elección, o aceptaban las espinas de sus
compañeros o desaparecian de la Tierra. Con sabiduria, decidieron volver a estar
juntos. De esa forma aprendieron a convivir con las pequeñas heridas que la
relación con una persona muy cercana puede ocasionar, ya que lo más
importante es el calor del otro.
Durante la Edad de Hielo, muchos animales murieron a causa del.frio.
Los puercoespines dandose cuenta de la situación, decidieron unirse en grupos.
De esa manera se abrigarían y protegerían entre si, pero las espinas de cada uno
herían a los compañeros más cercanos, los que justo ofrecian mas calor. Por lo
tanto decidieron alejarse unos de otros y empezaron a morir congelados.
Así que tuvieron que hacer una elección, o aceptaban las espinas de sus
compañeros o desaparecian de la Tierra. Con sabiduria, decidieron volver a estar
juntos. De esa forma aprendieron a convivir con las pequeñas heridas que la
relación con una persona muy cercana puede ocasionar, ya que lo más
importante es el calor del otro.
dissabte, 4 de juny del 2011
BENVOLGUTS
Benvolguts al meu blog.
Avui dia 4 de juny de 2011 ha nascut aquest bloc i poc a poc s'anirà omplint.
Avui dia 4 de juny de 2011 ha nascut aquest bloc i poc a poc s'anirà omplint.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)